De -20º a 30º

Kiruna 2/12/2012

Penso en els dies que fa que m'imagino aquest viatge, qué faré? qué veure? farà molt fred? Milions de preguntes que a poc a poc es van descobrint. Quina passada, que emocionant es tot això que estic vivint.

Soc a Kiruna, al Nord nord de Suecia, tocant al cercle polar Àrtic, en un petit hostal de muntanya ( que em recorda a la pelicula de "El resplandor"), amb els meus amics, jugant al monopoli i a les cartes. Qui m'havia de dir a mi fa menys d'un any que estaría aquí!?¿
Avui al matí hem arribat al poble, després de 20 hores de trajecte, 20 hores de riures, cansament, crits pelis i emoció!

Només arribar, després de un bon esmorzar Suec, hem fet la primera excursió, en motos de neu! Jo anava amb un amic de parella i he pogut conduir una estona! quina sensació mes bona! Accelerant pel mig de un desert de neu i arbres completament blancs. Mai m'hagués imaginat que ho faria, a la segona part del tour ens han portat en un trineu tibat per gossos ( com a la peli del Balto). Sense paraules!

Coses que no es poden explicar amb paraules es el que estic vivint!

Experiències que mai oblidaré. Hem visitat el poble també, tot nevat, la gent en comptes de bicicleta fan servir trineus, desde els nens fins als mes grans! Gent different, llocs diferents, vides diferents. M'encanta coneixer Món!

Barcelona 10/1/2013

Encara que em sembli que fa dos dies que vaig escriure això, ja fa més de un mes. Els dies han passat volant, i desde petita m’han dit que això vol dir que m’ho he passat molt bé!

Em vaig despedir de Suècia... , han passat les festes de Nadal, els Reis i tot sembla tornar a la normalitat, a la rutina. La universitat, el cole, la feina, rutines que per a mi aquest any es veuen afectades per una serie de aventures...variades.

Fa uns dies que penso en la idea de començar a escriure un blog, he tingut bones influencies que al final per una raó o una altra, m’han convençut, i aquí estic. Soc nova en això, així que he d’anar investigant com funciona!

Tot i que m’agrada bastant escriure, no ho faig gaire sovint, només quan m’inspiro, es com el dibuixar o pintar, llavors agafo qualsevol troç de paper i deixo sortir el que sento en aquell moment, tot necesita el seu temps i moment adecuat.

Però ara que comença una nova aventura per mi, he trobat que es un bon moment per començar el blog i qui sap... potser continuar-lo...:)

Començaré aquesta primera entrada com l’ultim que vaig escriure i que he anotat a dalt.

Sebla mentida, ara però diré, sembla unsomni el que sento, el que he viscut i el que viuré!

Ara desde el renfe rodalies direcció manresa, despres de passar un dia genial amb uns amics a Barcelona, estic pensant en que demà a aquesta hora seré de camí a l’altra punta de món: LA INDIA!

No seré enlloc perque hauré sortit d’europa, pero tampoc hauré entrat a cap pais, no serñe enlloc, pero seré on vull ser!

La veritat es que estic bastant nerviosa, un lloc tan diferent...però al pensar que estaré tan bé, a l'escola, em tranquilitza.

Durant el trajecte del matí, he estat llegit el llibre “Sonrisas de Bombai”, un llibre que em te cautivada, totes les histories que explica em fan posar la pell de gallina i m’emocionen, es extrany, pero sense haber anat mai a la India em sento identificada amb el que l’autor explica i per això m’encantaria poder coneixer de primera mà la fundació que ell dirigeix a Bombai.

Poc a poc em vaig fent una idea de on vaig, tot i que la meva mare, que hi ha estat, em diu que nomès sabré on soc, just quan s’obrin les portes de l’avió, i m’envoltin la escalfor i la barreja de olors i colors que caracteritzen a aquest pais i per fin vegi el cartellet amb el meu nom i conegui a la meva Mentor de l’escola, que m’ha dit que nomes amb la hora de trajecte de l’aeroport a l’escola, ja em puc fer una idea de on he arribat. En tinc tantes ganes!!!:)

Vull disfrutar de cada moment, desde que marxi fins que torni, dels bons i dels no tan bons, jugar coneixer, respectar, veure, riure i APRENDRE, sobretot aprendre. Fer les pràctiques de magisteri a una de les millors escoles de la India i probablement del món, es una de les millors oportunitats que mai tindré. Dono gràcies a tothom que ho ha fet possible, perque sé que d’aquesta experiència m’emportaré coses molt bones. Magradaria poder explicar amb paraules el que sento ara mateix, una barreja de sentiments amb un gust molt agradable ( i un toc de curri;) ).

Escric el blog també per si algú vol anar seguint els meus pasos per aquí, intentaré escriuré sovint i explicar les meves aventures.

Be, aquí comença la meva segona aventura de l’any, i continua L’AVENTURA DE LA MEVA VIDA...

Clara :)