Kerala: The Venice of India

Estic fent la maleta, encara no em crec que hagin passat dos mesos desde que va començar la meva aventura aquí a la India:) Pero es així, dema pasat a aquesta hora ja estaré arrribant a l'aeroport de Barcelona!! La veritat esque tot  que em costa marxar de aquí,  tinc ganes de tornar a casa!!
Aquest post com diu el seu títol va sobre Kerala, el meravellós estat on he passat 4 dies espectaculars amb les noies de 1r de Batx de cole, en una excursió de "relax";) Diuen que es la Venecia de la india, ja que esta plè de rius i llacs per tot arreu, i es poden fer meravelloses passejades amb els "House-boat".
Bé doncs el dijous al matí teníem el vol amb destí Cochín, una ciutat costera amb un dels principarls port marítims de la India. En arribar vem agafar un autobús sque ens va portar al resorts on ens estariem 3 dies! La veritat es que en veure el resort, vaig veure clarissim que tot i que anava de professora, seríen uns dies de relax per tothom... a la piscina, veient la posta de sol a les hamaques de devan del riu, fent un passeig amb el creuer per veure les xarxes de pescar típiques de aquí! En fi, se que algú m'ha enviat aquest regal per ser la meva última setmana aquí, han sigut unes últimes experiencies i llocs visitats que per res del món esperava tenir.. tot va venir com un regal!
Vem visitar el palau de Cochín, vem fer un creuer per el riu en un "vaixell-casa", vem visitar una escola pública, que es una cosa que volía fer abans de marxer, els nens ens van rebre contentissims i vem jugar i cantar amb ells! El menjar era exquísit, he de dir que m'he acostumat a esmorzar Massala Dosa o Idlis amb Samba, cosa que els primers dies em semblava bastant extrany! Vaig poder disfrutar de una de les millors postes de sol que he vist mai... envoltada de arbres, ocells i aigua!:) Vem passejar per els carrerons plens de botiguetes i antiquaris que invitaven a entrar amb un amable: "Yes, Madame?"
Vem visitar la esglesia de St.Francis on va ser enterrat l'explorador portuguès Vasco da Gama. Vem veure un encantador de serps tocant la flauta i fent-les ballar, una representació de arts marcials antigues, també els pescadors que sortien a la matinada i tornaven ja al vespre, i vem dinar a l'estil tític de Kerala, sobre una fulla de Plataner, ni coberts, ni plats, ni cap mena de plastic, més pràctic impossible, i per descomptat tot bonissim!!!!En fi...milions de coses, moments, i petits detalls que mai oblidaré, i que sino fos per algunes persones, mai hagués pogut viure! Aquest últim inesperat viatje a Kerala, ha sigut la traca final!! Us deixo algunes fotos perque us feu una idea de lo maco que es tot aquí a la India, com les hi dic i repeteixo a la gent de aquí, enfoquis on enfoquis amb la càmara, faràs una foto maca, captaràs un insatant màgic!! Està comprobat!
Clara:)

Desde el jardí de l'hotel podíem veure
 les xarxes dels pescadors

Al col.legi públic:)

"Banana leaf" lunch

Posta de sol:)

Spanish classes

Desde la setmana passada, a més de estar a la meva classe de 2n de primaria, estic ajudant a les classes de Espanyol de ESO i Batxillerat. Les profesores em van demanar si podía ajudar-les amb la expressió oral i la conversació, i jo per descomptat vaig dir que si! Ja tenia ganes de parlar amb algú en una llengua més coneguda!! Amb els que estic més son els de batxillerat, tan crescudets que alguns fins i tot tenen la meva edat!! :S tot i així és molt divertit veure com aprenen desde el principi una llengua! em recorden a mi el semestre passat quan vaig començar amb el Suec! Aprenen els verbs, els articles, les parts de una casa, els membres de a familia... Mai havia estat en una classe de espanyol amb alumnes que no son natius i em sembla molt interesant la manera de ensenyar-lo. He de dir, que les professores tenen un castellà de Sud-Amèrica, el que fa que a vegades no coincidim en conceptes!:) Com la "computadora", el "celular" o el "ustedes" en comptes de vosotros!!!

En fi, que estic fins al capdamunt de feina! pero tot i així em queda temps per divertirme amb els meus nens de primaria! Quan penso que d'aqui menys de una setmana ja m'hauré de despedir...se m'omplen els ulls de llàgrimes!!... 

Demà marxo a Kerala, un dels llocs més visitats de la India i dels més macos!

La propera entrada serà dedicada a el meu últim viatge abans de marxar cap a casa!

Saludos,

Clara:)

PD: Us deixo una foto que vaig fer al mercat que vaig anar el dilluns! no té res a veure amb la entrada, però simplement m'encanta! Podeu dir-me si falta algun color en ella? Es espectacular, i el millor de tot, es que està feta a un lloc amb cap interès turistic ni amb cap intenció de fer una fotografia per enmarcar!!

Mid term break: COORG (2)

Com ja vaig dir, aquesta és la continuació a la entrada anterior sobre les meves "mini" i a la vegada espectaculars vacances a Coorg. El dia després de veure el festival, vem visitar el temple de "Thalakaveri", que es on comença el riu més important de l'estat de Karnataka, va ser una excursió molt maca, l'unic problem va ser la boira que cubria tot el paisatge com si fós una manta! i quan vem arribar a dalt de tot de la muntanya, després de més de 1000 esglaóns, no podíen veure més enllà de un metre! tot i així em va agradar molt visitar el lloc on s'inicia aquest enorme riu que travessa l'estat! 

No em vull oblidar de comentar que durant aquests dies vaig estar menjant exquisits plats tipics del sur de la India, preparats amb ingredients totalment naturals, vem tenir la sort de poder menjar porc, xai i pollastre, aquest últim fins i tot vem veure com l'agafaven del pati i el preparaven per ser cuinat! Més natural, IMPOSSIBLE!

El divendres, la familia de meva professora i jo, vem anar visitar un temple Tibetà a una ciutat que era a una hora d'on estàvem. Quan vem arribar allà, i vem entrar al monasteri, amb la sort de que just entravem quan estàven fent les pregaries, vaig tenir una sensació que mai havia tingut, milers de monjos tots vestits de groc i vermell, avis,grans i nens, tots recitant alhora les escritures mentre feien sonar els "Gongs" i tambors! Molt bonic ! S'ha de viure per entendre el que es sent!

despres de visitar el monasteri, vem donar una volta per el recinte on viuen els monjos i les seves families, la meva professora em va explicar que els tibetans son refugiats, una comunitat protegida aquí a la India, doncs fa anys van haver de marxar de la Xina després de la seva invasió al 1950 i desde llavors viuen aquí tranquilament!:)

L'endemà vaig tenir la sort de visitar el parc "Dubara", un lloc on hi viuen elefants i es fana ctivitats en familia, com anar en barca, canoa, muntar en elefant... Nosaltres vem donar de menjar als elefants i vem veure com els cuidaven! Mai havia tingut un elefant tan a prop, i he de dir que estava molt espantada, quan em van dir, li has de posar el menjar dins la boca! El seu cap era com dues vegades jo! Una experiència que mai oblidaré! Com la majoria de coses que em passen aquí! :)

He de dir que aquesta excursio va ser especial no només per els elefants, sino també per el trajecte, una hora i mitja de anada i una altra de tornada, un poso en situació: 8 persones en un cotxe de 5 (justos), 3 a devant, 3 al mig i dos nens al maletero asseguts en tamborets, ningú portava cinturó, el conductor parlant per telèfon, amb el tràfic Indio, la música India sonant a la radio i els dos nens de darrere( el Supramani i els seu amic) que no van parar de cantar en tot el viatge! Més feliços que ningú! Una passada d'aventura i per ells era lo més normal del món!:)

Ja s'acavaven les nostres vacances, pero no sense abans explicar la última part del viatge, que va ser, una de les coses més diferents que he viscut mai!

La filla de la cosina de la meva professora, es casarà a l'abril, i just el dia que marxàvem, era el seu "engagement" mai havia sentit aquest nom, però ve a ser un intercanvi de anells i tallen el pastis! En fi, una ocasió per reunir a una gegant familia i amics, una festa de colors i menjars picants! I jo allà en mig, amb un sari preció que em van deixar! Em sentía molt rara en mig de tanta gent que em mirava pensant..i aquesta d'on ha sortit...deu ser la cosina tercera europea! :)

Tothom tan mudat, i menjant amb les mans! em costa de entendre..però ja m'hi estic acostumant, qui em coneix sap que he dit més de un cop, que quan mengem amb les mans, el manjar té més bon gust!!

Així va acabar la meva aventura a Coorg, un lloc preciós on vaig veure coses que no havia vist mai i que per descomptat ja formen part de mi! 7 horetes al cotxe i ja tornavem a ser al cole, preparades per el dilluns començar amb energia i ganes de escoltar totes les històries de les vacances dels nens de la classe!:)

Us deixo algunes fotos més! 

Clara:)

Pd: La gent d'aquí i d'Espanya no para de recordarme que la meva aventura aquí ja s'acaba..i es així, doncs d'aqui 8 dies ja tornaré cap a casa! i una nova aventura començarà! Tornaré a veure a la meva familia, i a la gent de Pamplona, després de quasibé un any! i si, estaré trista com quan vaig marxar de Suècia, però lo important es que ha valgut la pena, MOLT! i que m'emporto molt més del que deixo! i  que tornaré segurissim!

Dins del monasteri

Podeu veure la meva cara de susto!:)

A punt per la festa!

Mid term break: COORG (1)

Primer de tot disculpar-me per la tardança de aquesta entrada, se que hi ha gent que està espectant per llegir el que segueixo fent per aquí,  i això em fa estar molt contenta!, però el cas es que desde que vaig tornar el diumenge passat de Coorg, no he tingut temps de explicar tot el que vaig fer allà! ni tan sols em cap en una sola entrada, així que ho explicaré en varies:)

Com que a l'escola teniem "vacances" per 3 dies, una professora amb les que estic a classe, em va convidar a passar uns dies a casa seva a la ciutat de Coorg, a 7 hores en cotxe desde Bangalore, i sense dubtar-ho, vaig dir que sí! ella i la seva filla em van advertir de que era una ciutat petita, i jo m'imaginava un poblet tipo Santa Maria de Merlès on hem passat algun estiu, d'aquells pobles que passes en cotxe i veus el cartell a l'entrada, i al cap de 5 segons ja veus el nom del poble ratllat! Doncs be, la petita zona de Coorg, te uns 550.000 habitants, distribuits en ciutats i pobles entra la selva!

SI,si com sentiu, la selva, aquella de les pel.lícules, amb lianes, boscos frondosos i elefants!
La meva professora té la casa enmig de una enorme plantació de cafè, on la seva familia i altres ajudants treballen plantant, recolectant i assecant el cafè al sol per després vendre'l! Quasibé sense adornarme'n era al bell mig de la selva, on veig coneixer a un nen que era com el mateix "Mougli" de la pel.lícula de Disney, es passava el dia brincant d'arbre en arbre, es diu Supramani i té 12 anys i no entenia ni una paraula de anglès, i jo tampoc de la seva llengua, però només amb mirades i gestos ens vem entendre perfectament durat aquells dies. Era el fill de la familia que treballava a la casa de la meva professora, la mare de cuinera i dona de fer feines i el pare i el germà gran a la plantació de cafè, tota la familia vivien en una diminuta i rudimentaria habitació al costat de la casa principal on anteriorment s'hi guardava el cafè en sacs, perque fa uns anys, es van quedar sense casa i la familia de la meva profesora els va acollir. El petit Supramani em va ensenyar a jugar a la carambola i em va ensenyar on era el seu col.legi, que per descomptat no va trepitjar, mentre nosaltres erem allà per jugar amb ell i la seva germana. 

Van ser uns dies on només vaig veure gent India, gent de la mateixa regió, nens que no havien vist mai una noia blanca, i pares que no sabien situar La India en un mapa, pero tots gent molt bona, que em van acollir atot arreu com si fos una més! El primer dia, vem anar a un festival religiós on 3 homes vestits amb robes vermelles, presuntament posseits per un dimoni, ballaven i cridaven al ritme de una música estrident. Tot i que la intenció del festival no tenia res a veure, de alguna manera em va recordar als gegants que tenim a Catalunya, doncs portaven a les esquenes unes canyes cobertes per tela vermella i nomes se'ls hi veia la cara, i donaven voltes. La veritat estava una mica espantada, era ja de nit, i tot tan fosc enmig de la selva i aquells homes cridant i tothom venerant-los..no em va quedar gaire clar si eren deus o dimonis...bé, ni tan sols els de el poble ho tenien gaire clar.. el cas es que va ser un primer apropament a la cultura i religió de la zona on erem, ESPECTACULAR!

m'estic adonant, que estar aquí durant aquest temps, em dona la oportunitat de visitar llocs i viure experiències que si vens de turista  a la india, no tens el privilegi de viure!

Fins aquí la entrada de avui! No tardaré en fer la seguent! i us deixo algunes fotos de les primeres impresions!:)

Clara:)

Les vistes desde l'habitació!(selva, o no?)

Els gegants del festival!

Amb el meu nou amic!:)