Nubes rosas para días grises

El tiempo en Pamplona ya ha cambiado, este año ya estaba tardando, sopla ese viento invernal entre las calles y avenidas abarrotadas de hojas volando por todas partes. Salimos a la calle con nuestros trajes de buzos-astronautas, abrigando hasta las puntas abiertas de nuestro pelo seco del frío. La lluvia, frágil pero constante, nos acompaña en nuestra subidas y bajadas a la universidad, siempre en el momento oportuno en que no llevamos ni paraguas ni capucha, pero si nuestra querida bici.

A veces pensamos que los días ya no pueden ser más grises, que ya no queda ningún trozo de cielo azul por cubrir, aun así todavía queda tiempo para una tormenta, de relámpagos y truenos que retumban  como timbales en nuestra cabeza. Tormentas que nos preocupan, nos asustan y nos dejan sin aliento, nos afectan de manera distinta y nos dejan sin luz para ver las cosas con claridad. Tormentas que ni nuestros paraguas aguantan, nos mojamos de todas formas, porque siempre queda un brazo fuera, o pisamos un gran charco con nuestra botas de ante nuevas.

Lo que tenemos que hacer es aprender de estas tormentas, saber que después siempre llega la calma i que a veces es bueno sufrir alguna para valorar lo bien que estamos cuando no llueve.

Hace tiempo que no escribo en este blog, he estado muy ocupada con el nuevo curso, las prácticas, clases y próximamente los exámenes finales, pero quería encontrar un momentito para dedicar unas palabras a las "NUBES ROSAS", esas nubes rosas que te alegran los días grises, porque sin ellas sería muy difícil entenderlos. Las nubes rosas hacen que veas que no todo termina en las tormentas, que hay cosas mucho más importantes por las que preocuparse y te hacen valorar las cosas que merecen la pena de verdad. 

La nubes rosas son suaves, de enseñan y dan ejemplo, te tranquilizan y te dan el toque dulce que necesitas. 

Tenemos que encontrar nuestras nubes rosas, nuestras motivaciones para seguir adelante, solo así veremos lo bueno de las tormentas. Mis nubes rosas, a las que va dedicadas este escrito, son pequeñas, buenas y preciosas, te cargan de energía y vitalidad, y te regalan sonrisas a cada momento. Quería dar las gracias a estas nubes, pues me alegran todas las semanas desde el primer día y ahora ya dejo de escribir y voy a contemplar desde la ventana, que parece que vuelve a llover.

Clara:)

Ja fa un any!

Un Any....

Un any d'aventures i de viure noves expèriencies sense parar de disfrutar! de aprendre i veure coses noves, conèixer persones espectaculars de tot el món i compartir moments únics i inolvidables. Avui fa ja un any, i com em deien tots: "ja veuras que ràpid que et passarà, d'aqui un any direm, sembla mentida que hagi pasast tant de pressa!"  I així és, ha passat més que volant però a la vegada he disfrutat cada moment al màxim i ho repetiria infinites vegades! Per que el he après en aquest any no s'apren en els llibres ni a classe, per que les experieècies que he viscut no es poden creure si no es viuen, desde el fred glaciar dels llacs de laponia fins a la xafugor de kerala. 

Doncs si, ara fa 365 dies, estàvem arribant amb els meus pares a Suècia, hem agafar un tren que enmig de la foscor ens va portar a Linköping, que en aquell moment em semblava una ciutat fantasma d'arquelles de una peli de dissabte a la tarda... Vaig marxar quasibé sense pensar que no tornaria fins Nadal, perquè si ho arribo a pensar, no crec que hagués pogut agafar l'avió!!! Però allà estava, i vaig passar tres dies espectaculars per Linköping i Estocolm amb els meus pares i allà ens ven despedir, jo plorant com una Madalena i nomès desitjant que els que deien tota l'estora es fes realitat! " tu tranquila que passarà volant i ja veuràs com no voldran tornar!!!" I així va ser. He de dir que la primera nit vaig dormir poquet, no se, per primer cop a la vida em trobava en un lloc on no coneixia absolutament a ningú, ningú sabia que jo era allà i el meu nom nomès constava als papers de la universitat! Però va ser una situació compartida, ja que la majoria dels Erasmus ens trobàvem així, osigui que de seguida vaig començar a conèixer gent i no vaig parar mai... Desde el primer dia  vaig saber que disfrutaria moltíssim, i com m'havien dit, no voldríem marxar!!! 

Doncs un dia com avui va començar, nova casa, nova ciutat, i nova gent!!I sobretot moltes ganes de aprendre!!!

Aquest ha sigut un any ple d'aventures, i aquest va ser el seu començament, perque després encara en van venir moltes més, però que escrigui això, no vol dir que aquí s'acabi, sinó que vol dir que CONTINUA! 

Gràcies a tota la gent que ha fet possible aquest any! Perquè he sigut MOLT I MOLT FELIÇ!!

Un bon any per explicar i recordar sempre!

Clara:)

Afegeix la llegenda

Kerala: The Venice of India

Estic fent la maleta, encara no em crec que hagin passat dos mesos desde que va començar la meva aventura aquí a la India:) Pero es així, dema pasat a aquesta hora ja estaré arrribant a l'aeroport de Barcelona!! La veritat esque tot  que em costa marxar de aquí,  tinc ganes de tornar a casa!!
Aquest post com diu el seu títol va sobre Kerala, el meravellós estat on he passat 4 dies espectaculars amb les noies de 1r de Batx de cole, en una excursió de "relax";) Diuen que es la Venecia de la india, ja que esta plè de rius i llacs per tot arreu, i es poden fer meravelloses passejades amb els "House-boat".
Bé doncs el dijous al matí teníem el vol amb destí Cochín, una ciutat costera amb un dels principarls port marítims de la India. En arribar vem agafar un autobús sque ens va portar al resorts on ens estariem 3 dies! La veritat es que en veure el resort, vaig veure clarissim que tot i que anava de professora, seríen uns dies de relax per tothom... a la piscina, veient la posta de sol a les hamaques de devan del riu, fent un passeig amb el creuer per veure les xarxes de pescar típiques de aquí! En fi, se que algú m'ha enviat aquest regal per ser la meva última setmana aquí, han sigut unes últimes experiencies i llocs visitats que per res del món esperava tenir.. tot va venir com un regal!
Vem visitar el palau de Cochín, vem fer un creuer per el riu en un "vaixell-casa", vem visitar una escola pública, que es una cosa que volía fer abans de marxer, els nens ens van rebre contentissims i vem jugar i cantar amb ells! El menjar era exquísit, he de dir que m'he acostumat a esmorzar Massala Dosa o Idlis amb Samba, cosa que els primers dies em semblava bastant extrany! Vaig poder disfrutar de una de les millors postes de sol que he vist mai... envoltada de arbres, ocells i aigua!:) Vem passejar per els carrerons plens de botiguetes i antiquaris que invitaven a entrar amb un amable: "Yes, Madame?"
Vem visitar la esglesia de St.Francis on va ser enterrat l'explorador portuguès Vasco da Gama. Vem veure un encantador de serps tocant la flauta i fent-les ballar, una representació de arts marcials antigues, també els pescadors que sortien a la matinada i tornaven ja al vespre, i vem dinar a l'estil tític de Kerala, sobre una fulla de Plataner, ni coberts, ni plats, ni cap mena de plastic, més pràctic impossible, i per descomptat tot bonissim!!!!En fi...milions de coses, moments, i petits detalls que mai oblidaré, i que sino fos per algunes persones, mai hagués pogut viure! Aquest últim inesperat viatje a Kerala, ha sigut la traca final!! Us deixo algunes fotos perque us feu una idea de lo maco que es tot aquí a la India, com les hi dic i repeteixo a la gent de aquí, enfoquis on enfoquis amb la càmara, faràs una foto maca, captaràs un insatant màgic!! Està comprobat!
Clara:)

Desde el jardí de l'hotel podíem veure
 les xarxes dels pescadors

Al col.legi públic:)

"Banana leaf" lunch

Posta de sol:)

Spanish classes

Desde la setmana passada, a més de estar a la meva classe de 2n de primaria, estic ajudant a les classes de Espanyol de ESO i Batxillerat. Les profesores em van demanar si podía ajudar-les amb la expressió oral i la conversació, i jo per descomptat vaig dir que si! Ja tenia ganes de parlar amb algú en una llengua més coneguda!! Amb els que estic més son els de batxillerat, tan crescudets que alguns fins i tot tenen la meva edat!! :S tot i així és molt divertit veure com aprenen desde el principi una llengua! em recorden a mi el semestre passat quan vaig començar amb el Suec! Aprenen els verbs, els articles, les parts de una casa, els membres de a familia... Mai havia estat en una classe de espanyol amb alumnes que no son natius i em sembla molt interesant la manera de ensenyar-lo. He de dir, que les professores tenen un castellà de Sud-Amèrica, el que fa que a vegades no coincidim en conceptes!:) Com la "computadora", el "celular" o el "ustedes" en comptes de vosotros!!!

En fi, que estic fins al capdamunt de feina! pero tot i així em queda temps per divertirme amb els meus nens de primaria! Quan penso que d'aqui menys de una setmana ja m'hauré de despedir...se m'omplen els ulls de llàgrimes!!... 

Demà marxo a Kerala, un dels llocs més visitats de la India i dels més macos!

La propera entrada serà dedicada a el meu últim viatge abans de marxar cap a casa!

Saludos,

Clara:)

PD: Us deixo una foto que vaig fer al mercat que vaig anar el dilluns! no té res a veure amb la entrada, però simplement m'encanta! Podeu dir-me si falta algun color en ella? Es espectacular, i el millor de tot, es que està feta a un lloc amb cap interès turistic ni amb cap intenció de fer una fotografia per enmarcar!!

Mid term break: COORG (2)

Com ja vaig dir, aquesta és la continuació a la entrada anterior sobre les meves "mini" i a la vegada espectaculars vacances a Coorg. El dia després de veure el festival, vem visitar el temple de "Thalakaveri", que es on comença el riu més important de l'estat de Karnataka, va ser una excursió molt maca, l'unic problem va ser la boira que cubria tot el paisatge com si fós una manta! i quan vem arribar a dalt de tot de la muntanya, després de més de 1000 esglaóns, no podíen veure més enllà de un metre! tot i així em va agradar molt visitar el lloc on s'inicia aquest enorme riu que travessa l'estat! 

No em vull oblidar de comentar que durant aquests dies vaig estar menjant exquisits plats tipics del sur de la India, preparats amb ingredients totalment naturals, vem tenir la sort de poder menjar porc, xai i pollastre, aquest últim fins i tot vem veure com l'agafaven del pati i el preparaven per ser cuinat! Més natural, IMPOSSIBLE!

El divendres, la familia de meva professora i jo, vem anar visitar un temple Tibetà a una ciutat que era a una hora d'on estàvem. Quan vem arribar allà, i vem entrar al monasteri, amb la sort de que just entravem quan estàven fent les pregaries, vaig tenir una sensació que mai havia tingut, milers de monjos tots vestits de groc i vermell, avis,grans i nens, tots recitant alhora les escritures mentre feien sonar els "Gongs" i tambors! Molt bonic ! S'ha de viure per entendre el que es sent!

despres de visitar el monasteri, vem donar una volta per el recinte on viuen els monjos i les seves families, la meva professora em va explicar que els tibetans son refugiats, una comunitat protegida aquí a la India, doncs fa anys van haver de marxar de la Xina després de la seva invasió al 1950 i desde llavors viuen aquí tranquilament!:)

L'endemà vaig tenir la sort de visitar el parc "Dubara", un lloc on hi viuen elefants i es fana ctivitats en familia, com anar en barca, canoa, muntar en elefant... Nosaltres vem donar de menjar als elefants i vem veure com els cuidaven! Mai havia tingut un elefant tan a prop, i he de dir que estava molt espantada, quan em van dir, li has de posar el menjar dins la boca! El seu cap era com dues vegades jo! Una experiència que mai oblidaré! Com la majoria de coses que em passen aquí! :)

He de dir que aquesta excursio va ser especial no només per els elefants, sino també per el trajecte, una hora i mitja de anada i una altra de tornada, un poso en situació: 8 persones en un cotxe de 5 (justos), 3 a devant, 3 al mig i dos nens al maletero asseguts en tamborets, ningú portava cinturó, el conductor parlant per telèfon, amb el tràfic Indio, la música India sonant a la radio i els dos nens de darrere( el Supramani i els seu amic) que no van parar de cantar en tot el viatge! Més feliços que ningú! Una passada d'aventura i per ells era lo més normal del món!:)

Ja s'acavaven les nostres vacances, pero no sense abans explicar la última part del viatge, que va ser, una de les coses més diferents que he viscut mai!

La filla de la cosina de la meva professora, es casarà a l'abril, i just el dia que marxàvem, era el seu "engagement" mai havia sentit aquest nom, però ve a ser un intercanvi de anells i tallen el pastis! En fi, una ocasió per reunir a una gegant familia i amics, una festa de colors i menjars picants! I jo allà en mig, amb un sari preció que em van deixar! Em sentía molt rara en mig de tanta gent que em mirava pensant..i aquesta d'on ha sortit...deu ser la cosina tercera europea! :)

Tothom tan mudat, i menjant amb les mans! em costa de entendre..però ja m'hi estic acostumant, qui em coneix sap que he dit més de un cop, que quan mengem amb les mans, el manjar té més bon gust!!

Així va acabar la meva aventura a Coorg, un lloc preciós on vaig veure coses que no havia vist mai i que per descomptat ja formen part de mi! 7 horetes al cotxe i ja tornavem a ser al cole, preparades per el dilluns començar amb energia i ganes de escoltar totes les històries de les vacances dels nens de la classe!:)

Us deixo algunes fotos més! 

Clara:)

Pd: La gent d'aquí i d'Espanya no para de recordarme que la meva aventura aquí ja s'acaba..i es així, doncs d'aqui 8 dies ja tornaré cap a casa! i una nova aventura començarà! Tornaré a veure a la meva familia, i a la gent de Pamplona, després de quasibé un any! i si, estaré trista com quan vaig marxar de Suècia, però lo important es que ha valgut la pena, MOLT! i que m'emporto molt més del que deixo! i  que tornaré segurissim!

Dins del monasteri

Podeu veure la meva cara de susto!:)

A punt per la festa!

Mid term break: COORG (1)

Primer de tot disculpar-me per la tardança de aquesta entrada, se que hi ha gent que està espectant per llegir el que segueixo fent per aquí,  i això em fa estar molt contenta!, però el cas es que desde que vaig tornar el diumenge passat de Coorg, no he tingut temps de explicar tot el que vaig fer allà! ni tan sols em cap en una sola entrada, així que ho explicaré en varies:)

Com que a l'escola teniem "vacances" per 3 dies, una professora amb les que estic a classe, em va convidar a passar uns dies a casa seva a la ciutat de Coorg, a 7 hores en cotxe desde Bangalore, i sense dubtar-ho, vaig dir que sí! ella i la seva filla em van advertir de que era una ciutat petita, i jo m'imaginava un poblet tipo Santa Maria de Merlès on hem passat algun estiu, d'aquells pobles que passes en cotxe i veus el cartell a l'entrada, i al cap de 5 segons ja veus el nom del poble ratllat! Doncs be, la petita zona de Coorg, te uns 550.000 habitants, distribuits en ciutats i pobles entra la selva!

SI,si com sentiu, la selva, aquella de les pel.lícules, amb lianes, boscos frondosos i elefants!
La meva professora té la casa enmig de una enorme plantació de cafè, on la seva familia i altres ajudants treballen plantant, recolectant i assecant el cafè al sol per després vendre'l! Quasibé sense adornarme'n era al bell mig de la selva, on veig coneixer a un nen que era com el mateix "Mougli" de la pel.lícula de Disney, es passava el dia brincant d'arbre en arbre, es diu Supramani i té 12 anys i no entenia ni una paraula de anglès, i jo tampoc de la seva llengua, però només amb mirades i gestos ens vem entendre perfectament durat aquells dies. Era el fill de la familia que treballava a la casa de la meva professora, la mare de cuinera i dona de fer feines i el pare i el germà gran a la plantació de cafè, tota la familia vivien en una diminuta i rudimentaria habitació al costat de la casa principal on anteriorment s'hi guardava el cafè en sacs, perque fa uns anys, es van quedar sense casa i la familia de la meva profesora els va acollir. El petit Supramani em va ensenyar a jugar a la carambola i em va ensenyar on era el seu col.legi, que per descomptat no va trepitjar, mentre nosaltres erem allà per jugar amb ell i la seva germana. 

Van ser uns dies on només vaig veure gent India, gent de la mateixa regió, nens que no havien vist mai una noia blanca, i pares que no sabien situar La India en un mapa, pero tots gent molt bona, que em van acollir atot arreu com si fos una més! El primer dia, vem anar a un festival religiós on 3 homes vestits amb robes vermelles, presuntament posseits per un dimoni, ballaven i cridaven al ritme de una música estrident. Tot i que la intenció del festival no tenia res a veure, de alguna manera em va recordar als gegants que tenim a Catalunya, doncs portaven a les esquenes unes canyes cobertes per tela vermella i nomes se'ls hi veia la cara, i donaven voltes. La veritat estava una mica espantada, era ja de nit, i tot tan fosc enmig de la selva i aquells homes cridant i tothom venerant-los..no em va quedar gaire clar si eren deus o dimonis...bé, ni tan sols els de el poble ho tenien gaire clar.. el cas es que va ser un primer apropament a la cultura i religió de la zona on erem, ESPECTACULAR!

m'estic adonant, que estar aquí durant aquest temps, em dona la oportunitat de visitar llocs i viure experiències que si vens de turista  a la india, no tens el privilegi de viure!

Fins aquí la entrada de avui! No tardaré en fer la seguent! i us deixo algunes fotos de les primeres impresions!:)

Clara:)

Les vistes desde l'habitació!(selva, o no?)

Els gegants del festival!

Amb el meu nou amic!:)

Henna drawings!

L'alquena o "henna" coneguda mes popularment, es una planta que es fa servir entre d'altres coses, per pintar i decorar les mans i peus de les noies aquí a la India i altres paisos d'Orient. Ahir, despres de un matí de compres i un exel.lent dinar de diumenge, amb la meva amiga Varuni, que es una artista, vem decidir buscar patrons de dibuixos fets amb "henna", per després dibuixar-n'he un a la meva mà. N'hi havia tants, que era difícil triar, ja que cadascun era més preciós! Es tracta de uns tatuatges que no son permanents, així que si no et convenç, en una parell de setmanes, el pots tornar a repetir! El que em va dibuixar, ha quedat espectacular!! Primer, s'aplica una pasta negre amb una mena de con. Quan s'ha acabat el dibuix, s'ha de deixar assecar durant una hora i després ja es pot rentar, la crosta negre que s'ha format, va caient i queda el dibuix en un color taronja claret, que a mida que passen les hores es va enfosquint. Avui al matí tenía un aspecte totalment diferent al d'ahir!
Ja m'emportaré uns quants cons cap a casa per si algú vol provar-la!!
Us deixo algunes fotos perque veigueu el procés!:)

Clara:)

Pd; M'he hagut de comprar una altra maleta per poderme emportar la quantitat de polseres i records que estic comprant en aquest ESPECTACULAR pais!!!!

1) La henna just després de dibuixar

2) Després de treure la "crosta" negra

3) Mica en mica es va enfosquint!

Tamil Nadu Weekend

Com ja vaig comentar, aquesta es la entrada que continua a la anterior, ja que comença just després de acabar la excursió a Mysore. De seguida vaig cambiar d'aires, després de 3 dies envoltada de nens i per la selva i les muntanyes, vaig viatjar amb una professora amiga meva de cole cap al seu poble al estat de Tamil Nadu, un autobús nocturn de 8 hores amb manta i aigua incluida! que a mig cami casi perd una roda, pero per sort en portavem una de recanvi!!:S 

Tot i que era fosc ja quan vem agfar el bus, mirava per la finestra, que m'encanta, i veia gent caminant, com si no tinguessin un on anar i simplement voltessin. Avis, pares i fins i tot nens, dones amb garrafes d'aigua i gossos afamats!

Al arribar a lloc, la mare ens va venir a buscar a la estació i ens va portar a casa, una casa preciosa i enorme, que com em van explicar havien trasformat en escola! com ho llegiu, la mare de la meva amiga, te una escola a casa! que guai! totes les habitacions s'havien convertit en classes monissimes i plenes de cadiretes i pupitres per nens desde 2 anys! 

Ens van preparar un esmorzar de reines a l'estil Indi per descomptat i després vem anar de excursió amb uns quants nens de l'escola a un antic palau de la ciutat, pertany a un fill i net de una generació de reis de aquesta regió, una familia amb molt nom i amb una casa preciosa. Els nens de l'escola estàven emocionadissims amb el palau! com si mai haguessin vist res igual, l'estaven restaurant! L'amo de la casa, era un señor molt agradable que ens explicava la historia de cada cosa que anavem veient. ves per on, en 3 dies vaig tenir la oportunitat de visitar dos palaus, completament dferents, però preciosos els dos.

Vaig visitar 3 temples preciosos, i ara ja se més o menys els rituals que fan al entrar al temple, les ofrenes que es donen, com cocos i altres fruites, espelmes, i altres detalls, també he après els nomes de els deus més importants, a identificarlos en estatues, i algunes de les seves mil histories.

L'endemà vem visitar un poble molt petit pero encantador, això si que era la India pura, els carrers plens de dones que recollien aigua de una aixeta destartalada, nens que jugaven a la baldufa i reien emocionats per la presencia de una noia "forastera"! Les dones escridaven de casa a casa dient en el seu dialecte sortiu, sortiu! i es quedaven mirantme com si vingués de un altre món... una sensació molt extranya! Allo si que era la India!! Em van deixar probar els cocos just tallats de l'arbre, i un fruit acid molt tipic de aquí! Vem poder entrar en una casa, més men dit cabanya de una señora del poble, era com un cuadrat on ho tenia tot, almenys tot el que tenia! la cuina al cosat de un forat per on marxava l'aigua amb la que esdutxava, que abans havia anat a buscar a l'aixeta  comunitaria, roba estesa per tot arreu i pots i potets per cuinar, tot i aixi, hi havia un raconet reservat per un "mini temple" on ella devia fer les seves pregaries i encendre el seu incens. Quantes coses hem de aprendre!

Vaig passar un cap de setmana completament indio! vaig aprendre a cuinar alguns plats tipics de aquí com el "chapati" i el "dosa"i fins hi tot vaig anar a una festa d'aniversari India! quina cosa tant diferent! :) l dilluns vem arribar a Bangalore a les 5 del mat, vem dormir una horeta i cap al cole amb energia!!!!

En fi, una experiència rere una altra! tan de bo pogues guardar les olors que sento a la India!!! es espectacular!

Us deixo algunes fotos del cap de setmana!

Clara:)

A la entrada del temple

Aprenent a jugar!

A punt per la festa!

Trip to Mysore!

A les 6 del matí del dimecres ja marxavem cap a Mysore,  la segona ciutat més gran de l'estat de Karnataka (que es on visc). En marxa 2 autobusos plens de nens i nenes de quart de primaria, 6 professores i moltes ganes de aventura! 

Vem fer parada a lo que vindria sent una "area de servei" a la India!, vem esmorzar el millor menjar Indi i altre cop en marxa fins arribar a Srirangapatna. Vem visitar el "Dariya Daulat Gumbaz", i altres temples de arquitectures variades i precioses escultures. A la tarda, vem visitar un dels llocs més preciosos que he vist mai, el Palau de Mysore que es la residencia de maharaja de Mysore de la dinastia Wodeyar.
Gràcies a uns auriculars, vem poder coneixer la historia del palau i saber que es feia aquelles enormes sales decorades amb brillants colors i alts sostres plens de formes indies! El que més em va impresionar van ser les enormes i majestuoses portes per on fa no més de un segle, entraven els reis muntats en elefants enjoiats!
La primera nit vem dormir en un resort precios, Silent Shores, que va deixar de ser Silent en el moment en que vem baixar del autobús i els nens van començar a descarregar la energia que es té quan tens 9 anys!! No vem dormir gaire ja que les habitacions dels nens eren separades i haviem de estar alerta per si algun nen ens necesitava, pero cal dir que la habitació era un suuuuperluxe!!! ( fins i tot massa!). Per descomptat tots els apats 100% indios, fa una setmana que no tasto la carn, doncs sempre que nhi ha una mica, es picant com una mala cosa! Ja em ve de gust un bon fricandó de vedella de la meva mare!
L'endema ben dora al matí, vem esmorzar i vem visitar el temple de Somanthapura, un antic temple que estan restaurant cuidadosament, doncs es una obra de art escuptida en pedra i marbre. Tot el temple es ple de escultures de deus, elefants i formes agradables a la vista! Un art que mai havia tingut la oportunitat de veure en directe i que m'està encantant!
A la tarda, algunes profesores vem tenir la sort de poder fer una volta en "coracle ride" per el riu, es tracta de un passeig en una petita barca rodona, feta de fibre de arbres de cocos,( que em va recordar las rápidos de port aventura). Teniem tots una sensació de pau i calma fins que vem veure que no totes les roques que ens envoltaven eren roques, sino cocodrils camuflats! us podeu imaginar la meva cara de pànic... pero tot i així, va ser una passada, amb un toc de emoció!
Al vespre vem sopar a la vora del foc, pendents de que els monos no ens robessin el menjar!! Aquesta nit, dormiem en una reserva natural, en mig de la selva, envoltats de monos i en tendes a devant del riu!
L'endemà a les 7 del matí ja estàvem pujant a la muntanya per arribar a la torre del rellotge, des d'on es veien unes vistes espectaculars del parc natural i de el riu i de la sortida del sol! Durant el matí els nens van tenir algunes activitats amb monitors i he de dir que jo també m'hi vaig apuntar com una més, vem provar la tirolina i escalar per unes xarxes com micos! De les millors excursions que he fet mai! Era com una alumna, pero amb la autoritat de una professora!!:)
Els nens van disfrutar moltíssim i jo també! Cansats de tanta activitat, vem tornar cap al cole i vem arribar cap a les 5, una hora i mitja més tard, ja tornava a marxar.. pero ho deixo per una altra entrada, que aquest cap de setmana s'ho mereix!!

Podeu veure algunes fotos!!

Clara:)

Al palau de Mysore

Coracle ride

Somanthapura temple

Les tendes del segon dia!

India Pura

Cada dia m'agrada més estar aquí! Ahir, dissabte, vaig visitar, amb la meva tutora d'aquí, la ciutat de Bangalore!!! tot i que hi havia anat algun cop, mai havia tingut la oportunitat de caminar per els seus enormes carrers! Bangalore es la capital del estat, es la segona ciutat més important de la India si es parla de negocis. Es una ciutat "hiperpoblada", gent de tota mena per mil llocs nous per mi. Al matí vem agafar un autobús públic, podríem haver anat en cotxe, pero em semblava més emocionant sortir al carrer a l'aventura! després de mitja hora de espera a la "parada del bus"( no hi ha horaris fixes, quasibé ni parades.. on veus que hi ha gent parada, es que aviat passarà un autobús, i pugen i baixen en marxa!), vem pujar al superbus, que era de luxe doncs era un "AC": Air Condition:) ens dirigiem als jardins botánics de Lalbagh, el més gran de la ciutat. Vam haver de creuar uns quants carrers plens de cotxes i motos que no saben per que serveix el "pas de zebra"! vem donar un passeig per aquests preciosos jardins i he de dir que, per lo poc que plou aquí, fan moltissim goig!Arbres,plantes i flors de tot el món, i fns i tot vem veure algun mono! Més tard vem agafar un "Tuctuc", que es el taxi més comú de aquí, es com una moto amb cabina, amb tres rodes i seients en principi per 3 persones màxim!;P

Ens a portar fins al un centre comercial UB City, que es un enorme complexe amb botigues i restaurants. Després de dinar vem anar a fer una volta per els carrers comercials! A cada racó veia coses que m'impactaven, moltissima gent passejant, comprant, menjant al carrer( fins i tot jo vaig provar els famosos cocos!). Un espectacle de colors i olors com dic sempre!! Al vespre, la meva tutora em va convidar a un concert dels Chicaco Children Choir, un grup de nois de Chicago, que han fet una tour per La India i ahir acabava la seva gira, aquí, a Bangalore! El concert va ser preciós!

Cada dia aprenc coses, miri on miri veig alguna oportunitat que he d'aprofitar, com deia Mahatma Gandhi: "Cada minut que passa es irrecuperable. Sabent això, com podem malgastar tantes hores?"

Us deixo algunes fotos de ahir!:)

Clara:)

Jardí botànic

Provant el coco:)

Chicago Children Choir

Visita al mercat:)

Després de dues setmanes aquí, vaig tenir la oportunitat de anar a veure el mercat del diumenge! el que sempre veia quan passavem en cotxe per anar a la ciutat...un d'aquells mercats que surten als reportatges del "discovery channel" o del "viajar"! Un mercat plenissim de colors i olors diferents, extranys per mi igual que jo soc extranya per tots els que eren el diumenge allà! grans i petits es quedaven atònits en veure una noia "blanca", passejant-se per entre aquelles paradetes plenes de flors, verdures i especies! Es venia de tot, desde fruita i verdura, fins a incens, pigments en pols per decorar les entrades de les cases, mil i una especies, la carn ( he de dir que això era una mica desagradable, doncs tenien els animals vius al costat dels que just acabaven de penjar, en mig de aquells carrerons empolsinats, no feia gaire bon efecte!)
Un nen que no devia tenir més de dos anys, em va tibar del pantaló, em miraba amb uns ulls grans com taronges i negres com el carbó, amb la mà oberta em deia algunes paraules que no entenia... un bebé m'estava demanant diners!!... En qualsevol altre lloc del món on he estat abans, aquesta hagués sigut una situació molt extranya per mi i per tothom... perque aqui no? perque aquest nen i milions més... les sensacions intenses que tenia al caminar sota de aquells toldos mal penjats, em feien pensar en moltes coses...la pobresa que hi ha a aquest pais es culpa de pocs, molt poderosos... i molts dirien que la seva la ignorancia els fa feliços...o no.
En fi, com em diuen les meves profesores, tot i que no consola, com ell n'hi ha milions.
Us deixo algunes fotos del mercat, es un de aquells llocs que enfoquis on enfoquis, trobaras un lloc únic! trobo que son precioses!

PD: després vem anar a una llibreria i vaig trobar aquesta recepta!

Clara :)

Especies de mil colors

Autèntic!

La carn...

crema catalana!

Dia de la república!

Tot i que la India la obtenir la independencia el 15 d'agost de 1947, la constitució de la India no es va fer efectiva fins el 26 de Gener de 1950. Es per això, que ahir en conmemoració del 63 aniversari de la proclamació, es va celebrar, com cada any, una desfilada militar a la capital, Nova Delhi.

Nosaltres a l'escola també em tenir la nostra celebració, a les 8:30 del matí, el director va hissar la bandera de la India devant de tots els alumnes i personal de l'escola que cantaven l'imne nacional. Va ser molt maco, i diferent! Després ens van repartir unes galetetes amb els colors de la bandera i vem anar a esmorzar! 

Mes tard, alguns professors vem anar a fer un "Brunch"(esmorzar-dinar) a aquell restaurant del que ja us vaig parlar, Toscano! quina passada!!!! no sabeu com vaig disfrutar! vaig tastar una de les millors vedelles que he tastat mai! despres del fricandó de la meva mare, es clar!! i la presentació: un 10!!!

Avui men vaig al mercat amb uns amics, un mercat de diumenge!! :) sempre que passem en cotxe em venen ganes de baixar i passejar-me per aquells carrerons plens de gent venen especies, fruites i verdures de mil colors! 

Us deixo algunes fotos d'ahir!:)

Clara :)

Hissant la bandera!

Les galetes..mmmhh:)

Republic day brunch!

Sports day!

Avui ha sigut el dia del Esport a l'escola!!! No sabeu quina calor que feia ja de bon matí! La pista de atletisme era plena de pares, nens professors i organitzadors! Tots junts per aplaudir als alumnes que han desfilat vestits amb els colors de les respectives cases ( com a Hogwarts!!). Ho han fet perfecte, sempre al ritme de la música i amb les banderes ben alçades!
Despres hi han hagut diverses competicions, de correr, de aguantar una llimona amb una cullera, de relleus... Mes tard, a la entrega de premis he tingut una sorpresa...He guanyat una medalla de bronze!!! :):) ni m'ho creia!,  quan han cridat Miss Clara per megafonia, em pensava que es que havia fet algo malament o que no estava al lloc que em tocova! però es veu que l'altre dia al cross country que ja us vaig explicar, vaig quedar tercera entre les professores i mares! m'ha fet una il.usió!!!!
Despres de tot l'espectacle, els nens se n'han anat amb les seves families, i nosaltres, els professors de primaria, hem tingut un dinar especial! Es una passada la cantitat de hores que treballen la gent de la cuina, no us penseu que fan plats fàcils de cuinar, o precalentats! Tot i que hi hagent que diu que el menjar aquí no es bo, trobo que es una passada de menjar! i a mi m'encanta!!!

Us deixo algunes fotos d'avui! La última es una curiositat que em va fer molta gracia de veure! Sempre tinc sorpreses!

Clara :)

Els nens desfilant

La meva primera medalla!:)

Les "jaimas" on ens protegiem del sol

Vaig trobar Jamón cocido al supermercat!:S

Zindagi Na Milegi Dobara (Només es viu una vegada).

Savies paraules les del títol de la meva entrada d'avui, Zindagi Na Milegi Dobara, o nomès es viu una vegada! I val la pena aprofitar-ho...:) He après aquestes paraules gràcies al títol de la pel.licula que vaig veure ahir amb una amiga de Sri lanka!:) Vem decidir que veuriem una “Bollywood movie”, ja que jo no n'havia vist mai cap! Em va dir que normalment son com els tipics "culebrons" de la tarde en la 1, pero que aquesta m'agradaria, i en efecte, M'ENCANTA!! Es tracta de tres amics indis que es retroven a Barcelona per celebrar la despedida de solters de un d'ells, alguns actors son bastant famosos comla Katrina Kaif o l' Hrithik Roshan! Com m'anava a imaginar jo que la pelicula estaria grabada a España! A catalunya! Si fins i tot surten les muntanyes de Montserrat!, després van fent un recorregut per les festes més tipiques de España, La Tomatina, San Fermin, i canten i ballen una canço preciosa a Sevilla!!

En fi, em vaig quedar al.lucinada al veure tantes coses que son familiars per mi, i no entendre casi ni una paraula.. perque clar, l'idioma que parles en L'Hindi, amb una mica de anglès!

Però igualment vaig disfrutar moltissim!

Aquí us deixo una foto de la pel.licula! i també el link de la cançó que canten a Sevilla!:)

 Señorita Song:)
Clara:)  क्लारा (Quina cal.ligrafia més maca que tenen en Hindi)    

Imatge de la pel.licula os surt Montserrat!

PD: Avui la classe de 2n A, on estic fent les pràctiques, ha fet per fi el festival devant de tot primaria! ni us imagineu lo bé que ho han fet!!!! Son els millors!!!

Nens de la classe a punt de començar l'espectacle!

Hard Rock Cafe Bengaluru!!

Qui m'anava a dir a mi que el primer Hard Rock Cafe que visitaria seria el de Bangalore!!!! Doncs aixi és! Ahir després de una hora de viatge en cotxe i quasi una més per l'embús que hi havia, vem trobarnos amb alguns professors per celebrar l'aniversari de un d'ells al famós restaurant! Al mig de la gran ciutat de Bangalore, plena de gent de tot tipus, sorolls i olors variats!

L'ambient allà dintre era fantastic! vem sopar en una taula a la terrassa, on passava una brisa molt agradable! Vem riure i xerrar molt!, fins i tot vem veure a un parell de actors famosos de Bollywood! La veritat va ser una molt bona nit! Després del sopar, vaig tenir la oportunitat de tastar el millor pollastre de Bangalore, el vem comprar al hotel/restaurant Empire, un dels millors! Era ple de jovent que tornaven de festa o de sopar i menjaven i reien entre els cotxes! Espectacular moment!

Vaig arribar a l'escola que quasibé eren les tres del matí, així que no he pogut dormir gaire! avui al matí hem marxat ben dora després de esmorzar, i hem anat a una missa bastant nova per mi!:) Ha cantat un grup de joves que realment tenien unes veus fantàstiques i he conegut a molta gent de tot el mon! fins i tot algun Hispano-parlant! :)

Més tard hem anat a dinar a un centre comercial, que era ple fins al captamunt de families i jovent fent compres, dinant, passejant... He de dir que he intentat fer-me la valenta i menjarme un plat tipic indi, el Biryani, pero m'ha sigut imposible, em cremava tota la boca... lo més fort, es que la filla de professora que venia amb mi, no ho trobava picant!!!!! :S A la tarda, hem anat a fer unes compres, ja m'he estrenat! Primeres pulseretes i arrecades. Hi havia tantes parades amb millions de colors i brillants!

També m'he comprat  un "Kurti Kurta" preciós i un pantalons (Salwar dupatta)! M'ho hagués quedat tot!

En fi, cada dia dono gràcies, per poder viure tantes aventures, llocs nous, gent nova...Cada dia aprenc més!

Demà un altra vegada dilluns! a prepararnos que ja queda menys per el dia del esport i el dia de la "assamblea" on els nens de la meva classe hauran de actuar devant de tot primaria! :)

A la botiga de Saris

Bona nit! Us deixo algunes fotos de ahir i avui!:)

Clara :)

Els camarers ballant

Empire Restaurant :)

families senceres a la moto!

Sopar Italià a Bangalore!

Ja es dijous i la setmana m'ha passat volant, tot i que els dies es fan bastant llargs, després de assaigs, classes, patis, dinar, berenar, lectures i moltes coses més, sembla que per fi tinc una estona per escriure! Cada dia quan marxen els nens a casa seva, ja sento que els trobo a faltar... no em vull imaginar el dia que jo marxi per sempre!!... per sort, encara falta molt!!!:)
Ahir com us vaig explicar vem anar a sopar al restaurant "Toscana" del centro comercial mes proper a l'escola. Es un restaurant preciós amb un menú majoritariament Italià, vaig menjar una lassagna que res te que envejar a la Italiana, i la companyia va ser molt agradable! En fi, vem riure i disfrutar molt!
Al sortir del restaurant vaig tenir una gran sorpresa, mentre baixavem les escales mecaniques, em vaig creuar a un noi parlant per telefon en CATALÀ! si es que som per tot arreu!!! :)
Una altre detall que em va deixar més que confusa, va ser que, després de deixarnos, el taxi, va quedarse esperant 4 hores a aque acabessim de sopar i despres ens va tornar a l'escola, i tot aquest servei tansols ens va costar unes 600 rupies, que vindrien a ser uns 8 euros... I pensar que pujes a un Taxi a Barcelona i nomès per entrar ja t'en cobren 4!!
Avui el dia ha sigut més fresquet, tocava un mica l'aire i hem pogut assaigar el ball un altre cop! sembla qu els nens cada vegada ho fan millor! També han tingut classe de art, on han sortit al pati a dibuixar i tractar amb els materials, i despres classe de yoga! Quina passada!:)

Aqui us deixo una foto de la posta de sol que vem veure ahir mentre anavem cap al restaurant, AL.LUCINANT!

Clara :)

Comencen les clases!!!

Només fa 2 dies que va començar la setmana i sembla que hagi passat un mes sencer, tenint en compte tot el que he après! El dia seguent de arribar, Diumenge, després d'haber dormit moltes hores, vaig poder visitar mes tranquilament el campus de l'escola amb la profesora de la meva clase i a l'hora de dinar, vaig anar amb la meva tutora, el seu marit i uns amics, a dinar a Bangalore, a un meravellos hotel no molt lluny del cole. Altra vegada, muntada al cotxe, vaig tenir aquell sentiment de inseguretat que habia tingut el dia anterior... encara no entenc com poden conduir aixi, em van explicar que si no ho fas, no pots circular, i els altres se't "mengen"! :S

El dinar va ser exquisit, un buffet en un cinquè pis, amb vistes precioses de tot Bangalore i música en directe!!! Qui m'ho havia de dir a mi!!

L'endemà va ser el primer dia de clases, a les 7:30 ja era esmorzant! a les 8 vem recollir els nens que han de fer fila i per fi la primera clase! quina emoció! Em vaig presentar devan dels nens i desde el primer moment he sigut "Miss Clara" o "Miss Claire", son tots un encant!!

Aquests dies hem estat assajant un ball que han de fer el dimecres que ve! mai m'hagues imaginat que fos tan cansat portar una classe de 25 nens de 7 i 8 anys! He de dir que avui estic agotada! Ahir vam tenir el "Cross Country", es com una marató en la que els nens, profesors i pares que vulguin, corren per alguna causa, aquest any era per la pobresa de la India, cada persona que participa ha de colaborar.

Per sort, encara que feia molt temps que no corria, vaig poder acabarlo! i a la tarda vaig estar jugant a tennis, aixi que aquest matí quasibe no em podia moure de les "agulletes" que tenia!

pero tot forma part de l'aventura!

Avui me'n vaig a sopar amb alguns professors i amics a un restaurant prop del cole! m'han parlat molt be d'ell, així que quan pugui us diré que tal!

Us deixo algunes fotos!!

L'hotel on vem dinar :)

Preparant-nos per el "Cross country"

Un sopar indio!

Torno a escriure aviat!!

Clara :)

Propera parada... Bangalore!

Ahir em vaig despedir de la meva familia com qui marxa a Lleida a passar el cap de setmana, jo ja els hi deia..."Però perque no me m'adono de que marxo tan lluny!?, Com pot ser que pugi en una capsula plena de gent de tot arreu i em porti a l'altra punta de món?" Doncs aquí estic, escribint ja desde l'altre punta de món!

Son quasi les quatre de la tarda i tinc una son que no puc amb ella, a 24 graus i amb el sorollet del ventilador encara me'n ve més!

Avui ha sigut el dia de la arribada, despres de 12 hores d'avió desde Londres (perque hem tingut alguns problemes al aterrar), he sortit a aquell aeroport ple de mirades fosques i penetrants, i m'he trobat a la meva tutora, que la pobra feia 5 hores que m'esperava!

Hem pujat al cotxe del cole i hem travessat tot Bangalore passant per la part mes rural, quina passada! Quina barreja de edificis, colors, cotxes, botigues i gent! A la primera curva he fet un salt que quasi surto per dalt del cotxe, pensava que teniem un accident, i així repetides vegades, doncs es veu que és aixi com condueixen, s'avisen amb el clàxon que passen, i aviam qui es el llest que passa primer! families senceres a sobre les motos, camions alb bocines de fira, senyors que escombren el terra, nens uniformats i clenxats que van cap al cole, senyores que netegen al carrer i mil coses més que nomes en una hora de cotxe m'han semblat curioses i noves per a mi! Quina mà de coses que s'aprenen cada dia! Hem dinat al cole menjar típic Indi, arròs amb salses i altres "mejunjes" que ja aniré aprenent el nom, i despres la meva tutora m'ha fet una volta per la enorme escola i m'ha presentat al personal! A la tarda coneixeré a la profesora amb la que estaré a 2n de primaria els pròxims 2 mesos! Torno a escriure aviat! aquí us deixo alguna foto que he fet!

PD: Avui dormire molt plana!:)

Direcció Londres:)

Esmorzar Indi :P

Ja arribo!!!