Vivint aventures :): Mid term break: COORG (1)

Primer de tot disculpar-me per la tardança de aquesta entrada, se que hi ha gent que està espectant per llegir el que segueixo fent per aquí, i això em fa estar molt contenta!, però el cas es que desde que vaig tornar el diumenge passat de Coorg, no he tingut temps de explicar tot el que vaig fer allà! ni tan sols em cap en una sola entrada, així que ho explicaré en varies:)

Com que a l'escola teniem "vacances" per 3 dies, una professora amb les que estic a classe, em va convidar a passar uns dies a casa seva a la ciutat de Coorg, a 7 hores en cotxe desde Bangalore, i sense dubtar-ho, vaig dir que sí! ella i la seva filla em van advertir de que era una ciutat petita, i jo m'imaginava un poblet tipo Santa Maria de Merlès on hem passat algun estiu, d'aquells pobles que passes en cotxe i veus el cartell a l'entrada, i al cap de 5 segons ja veus el nom del poble ratllat! Doncs be, la petita zona de Coorg, te uns 550.000 habitants, distribuits en ciutats i pobles entra la selva!

SI,si com sentiu, la selva, aquella de les pel.lícules, amb lianes, boscos frondosos i elefants!
La meva professora té la casa enmig de una enorme plantació de cafè, on la seva familia i altres ajudants treballen plantant, recolectant i assecant el cafè al sol per després vendre'l! Quasibé sense adornarme'n era al bell mig de la selva, on veig coneixer a un nen que era com el mateix "Mougli" de la pel.lícula de Disney, es passava el dia brincant d'arbre en arbre, es diu Supramani i té 12 anys i no entenia ni una paraula de anglès, i jo tampoc de la seva llengua, però només amb mirades i gestos ens vem entendre perfectament durat aquells dies. Era el fill de la familia que treballava a la casa de la meva professora, la mare de cuinera i dona de fer feines i el pare i el germà gran a la plantació de cafè, tota la familia vivien en una diminuta i rudimentaria habitació al costat de la casa principal on anteriorment s'hi guardava el cafè en sacs, perque fa uns anys, es van quedar sense casa i la familia de la meva profesora els va acollir. El petit Supramani em va ensenyar a jugar a la carambola i em va ensenyar on era el seu col.legi, que per descomptat no va trepitjar, mentre nosaltres erem allà per jugar amb ell i la seva germana.

Van ser uns dies on només vaig veure gent India, gent de la mateixa regió, nens que no havien vist mai una noia blanca, i pares que no sabien situar La India en un mapa, pero tots gent molt bona, que em van acollir atot arreu com si fos una més! El primer dia, vem anar a un festival religiós on 3 homes vestits amb robes vermelles, presuntament posseits per un dimoni, ballaven i cridaven al ritme de una música estrident. Tot i que la intenció del festival no tenia res a veure, de alguna manera em va recordar als gegants que tenim a Catalunya, doncs portaven a les esquenes unes canyes cobertes per tela vermella i nomes se'ls hi veia la cara, i donaven voltes. La veritat estava una mica espantada, era ja de nit, i tot tan fosc enmig de la selva i aquells homes cridant i tothom venerant-los..no em va quedar gaire clar si eren deus o dimonis...bé, ni tan sols els de el poble ho tenien gaire clar.. el cas es que va ser un primer apropament a la cultura i religió de la zona on erem, ESPECTACULAR!

m'estic adonant, que estar aquí durant aquest temps, em dona la oportunitat de visitar llocs i viure experiències que si vens de turista a la india, no tens el privilegi de viure!

Fins aquí la entrada de avui! No tardaré en fer la seguent! i us deixo algunes fotos de les primeres impresions!:)

Clara:)